Interview for Faaan Magazine

Guim Tió és un dels artistes més internacionals amb els que compta avui Barcelona. La seva obra ha visitat espais nacionals com ara la Galeria Parés, Artevistas, l’Esther Montoriol o l’onzena fira d’Art Madrid, i països i ciutats tan diversos com ara Estrasburg, Califòrnia, Vancouver, Taiwan o Marràqueix. Tot i la seva joventut ha arribat a crear-se un espai propi dins el món de l’art gràcies a una identitat molt singular que s’inicià amb la seva sèrie Magazine, una identitat protagonitzada per la ironia, la provocació, la crítica i el gust per allò inquietant i tabú.

En la creació d’aquest llenguatge –encara en evolució com ell mateix afirma- han confluït interessos molt diversos. D’una banda, la visió àmplia del comportament social com és el cas de les obres de Magazine i de l’altra, l’interès per les històries dels individus vivint dia rere dia. En la seva estada a Piramidón, Barcelona, destacà la importància de l’espai que l’envoltava, els veïns del barri de la Pau, com a font per a l’evolució de la seva obra. D’altra banda, des del punt de vista plàstic, l’artista assegura tenir interès pel que anomena els “artistes foscos” i el cinema.

Pel que fa als aspectes formals, el gruix de la seva obra és pictòrica. En el cas de la sèrie Magazine, el procés consistia en l’alternació de paper couché de revistes amb pastels i oli. Les seves últimes obres, en les que investiga amb el retrat, són protagonitzades pel propi color. Tal i com ell ha explicat en entrevistes, el seu mètode de creació s’inicia amb una paleta repleta de tots els colors possibles que poc a poc van donant forma al que ell considera que és la llavor de tot plegat, el concepte. Per últim, les seves obres no s’acaben on s’acaba el llenç. Per a Guim Tió, la presentació del seu treball juga un paper cabdal en el procés de recepció per part de l’espectador. Per aquesta raó, viatja allà on ho faci la seva obra per tal d’estar present en el procés de muntatge de les exposicions i assegurar-se que la seva maquinària comunicativa amb l’espectador es posa en marxa.

Un altre aspecte que ha traçat la identitat d’aquest artista és la seva investigació constant. Tot i el triomf de Magazine, no ha dubtat en seguir endavant amb els seus projectes i interessos.

En definitiva, Guim Tió és un artista que, sense por, ha posat sobre el llenç les cartes de la provocació, d’allò inquietant i del tabú, que continuen presents tot i la constant evolució i recerca del seu llenguatge; unes cartes que la crítica ha titllat de sinistres i deshumanitzades però que en últim terme no fan res més que revisar d’una manera descarnada “conceptes” que conviuen i viuen en nosaltres.